Aquelarre 2015, una edició sense l’espectacle de percussió de Band Tokades

Per a Band Tokades l’estiu és, sobretot, sinònim d’Aquelarre. Inevitable, ja són 10 anys dedicant estones lliures, dies de vacances i tants i tants vespres d’estiu a crear un espectacle de percussió, diferent cada any, per al Divendres d’Aquelarre.

Fa deu anys que Band Tokades va fer la seva primera aparició la nit del divendres d’Aquelarre. Ens vam engrescar a sortir a plaça, amb els nostres tambors, un vestuari senzill i alguna pinzellada de maquillatge fet amb més il·lusió que traça... La rebuda del públic i les sensacions que vam tenir van ser tan potents que, sense ser-ne del tot conscients, aquell moment va suposar l’inici d’una cita anual ineludible, que s’ha allargat 10 anys!

I durant aquests 10 anys hem tingut la sort de poder crear els nostres espectacles, de jugar i aprendre a fer percussió, tot interpretant personatges diversos, sovint estrafolaris, d’experimentar amb ritmes de tot el món i de tot tipus, d’arriscar-nos amb espectacles potser provocadors i posades en escena, tal vegada, poc convencionals o, fins i tot, sorprenents... Tot això, en podeu estar segurs, amb l’únic pretext d’experimentar, de passar-ho bé i, sobretot, de fer-ho passar bé.

Queden en els nostres records, i esperem que també en els vostres, espectacles com  “Cabrona” (2005, 2006 i 2007), Ritual Kundalini de Lilith (2008), Ritual Ioruba (2009), Ritual Bantú Boibumba Maracatú (2010),Yerma (2011),Sturm und drung (2012),Atokalíptic (2013),i Return-up! (2014)

Però aquest camí no l’hem fet soles. I és que a les Band Tokades sempre ens ha agradat envoltar-nos de l’empenta, el bon rotllo i la professionalitat d’altra gent, més enllà de la gent que hem format el grup. Així, al llarg d’aquest recorregut, ens han acompanyat grans professionals com el Xesco Grau, la Celi Garcia, el David Casamitjana, el Xavi Badia, el Robert Canela, la Montse Esteve, el Pep Oriol i grups com Fadunito, Sound de Secà, Diables Carranquers o Alea Teatre, amics i amigues, i tanta altra gent de Cervera i comarca! L’agraïment és immens i no volíem deixar de dir-ho.

I ara ens sentim el Divendres d’Aquelarre una mica nostre i és que, tot i que ha costat, ens hem fet un petit lloc al llibret d’actes de la festa i al cor de tanta gent que ens espera aquella nit. Una nit que ha anat creixent i omplint cada vegada més la plaça. L’expectativa, la sorpresa, l’emoció i els comentaris del després –més bons o més dolents– ens han donat molta vida al grup durant tots aquests anys.

Ens ha agradat molt ser-hi i des d’aquí, volem donar les gràcies també, a tota aquesta gent que ens ha fet confiança, a tota aquesta gent que esperava i ballava els nostres ritmes. Gràcies per fer plaça amb nosaltres.

Aquest any, però, Band Tokades no podrem omplir aquest espai, no serem a la plaça Major amb el nostre espectacle de divendres. Una decisió que, no us enganyarem, ens costarà pair.

Estem vivint un moment d’impàs i canvis al grup, que fa difícil embarcar-nos en l’aventura de muntar un divendres d’Aquelarre com cal; amb la implicació i dedicació que suposa. Hem preferit dedicar-nos primer al grup, a reorganitzar-nos i a consolidar-nos, per poder treballar en projectes i aventures noves, amb la tranquil·litat de saber que el grup és sòlid, que anem a una i que tot pot sortir bé.

Desitgem que aquesta aturada no sigui més que un parèntesi i que la Paeria de Cervera ens reservi l’espai i el pressupost, sovint massa limitat, per donar-li continuïtat. Nosaltres, vetllarem perquè així sigui!

Amics, amigues, no ens disfressarem ni sortirem amb els nostres instruments el Divendres d’Aquelarre, però hi serem tots el dies i omplirem places i carrers, tocant o vivint i cuidant la nostra festa.

Salut, ritme i molt bon Aquelarre!